Manel Margalef, Amposta 1963

 

ARQUITECTURES LOCALS. El marc constructiu i vivencial com espai d’intervenció i conflicte.

En la meva recerca sobre connotacions i proximitats amb el plànol del pensament contemporani he de sostreure’m als paral·lelismes que m’evoca Derrida al presentar l’àmbit arquitectònic com espai interlocutor i visible dels seus plantejaments sobre la deconstrucció.

En aquest paisatge deconstruit, on prenc part activa com observador i escrutador del meu propi hàbitat, es on es planteja la recerca infructuosa d’un refugi confortable on poder subscriure les “naturaleses mortes”, les meves “arquitectures tremoloses i interrogants” que ens parlen d’un sistema narratiu amb els seus propis signes singulars de significat i representació.

Treballo també a l’entorn de conceptes com la memòria o la psicologia de l’espai, transportant i reproduint estàncies des dels possibles i revisionats indrets. La meva reflexió sobre la realitat privada, no executa les seves metàfores solament des del discurs purament arquitectònic, sinó a través d’una posada en escena freda que apel·la a una personalitat contradictòria. Busco l’absurd de l’existència humana, en la qual el nostre hàbitat se’ns antoja una obra mal acabada que, d’alguna manera, ens és aliena…

Aparentment “ordenat”, “estructurat” i “articulat” per codis semàntics específics, l’hàbitat es subverteix sota signes auto-referencials, significants culturals ideològicament determinats i alhora rebutjats, que enclouen la derrota de la recerca de la felicitat en l’àmbit privat.

Manel Margalef

Primer final_SDI1424

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s