Centre de la Imatge Mas Iglesias. Reus

El Centre de la Imatge Mas Iglesias és un equipament integralment dedicat a la preservació, l’estudi i la difusió del patrimoni visual, tant documental com artístic. El CIMIR és una conseqüència de la trajectòria dels darrers 30 anys de l’Ajuntament de Reus dedicats a la protecció, recerca i difusió del patrimoni fotogràfic de la ciutat, vehiculat a través de la Fototeca Municipal de Reus.
La Fototeca Municipal només s’entén com a fruit de l’impuls conjunt de l’Ajuntament i de l’Agrupació Fotogràfica de Reus, que ens els darrers anys han recollit més de 50.000 imatges, amb la col·laboració indispensable de les famílies, propietaris i col·leccionistes que han fet donació o cessió dels seus fons, així com dels fons aplegats a través de convocatòries com els Premis Reus.

L’any 2006 l’Ajuntament de Reus fa un pas endavant amb el Centre de la Imatge Mas Iglesias i incorpora, a més de la Fototeca Municipal, la Cinemateca Antoni Martra i Badia al seu àmbit de treball. La imatge en moviment esdevé una peça clau del Centre gràcies a un conveni entre l’Institut Municipal de Museus de Reus i la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili. Universitat i Ajuntament han unit esforços per crear el primer centre d’aquestes característiques a la Catalunya meridional: un centre especialitzat en la recerca, la custòdia i la divulgació de fons cinematogràfics històrics relacionats amb Reus i el seu entorn. El primer gran repte exitós del CIMIR i la seva Cinemateca va culminar el juny de 2006 amb la presentació pública al Teatre Bartrina de les pel·lícules més antigues localitzades sobre Reus, recuperades i restaurades gràcies a Antoni Martra i Solé, qui va cedir-les al CIMIR.

El Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus va obrir portes el dia 28 de gener de 2007. L’edifici acull els arxius i fons de fotografia aplegats els darrers anys per la Fototeca Municipal, i també la nova Cinemateca Antoni Martra i Badia, que funciona gràcies a un conveni amb la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili. L’entrada en funcionament del CIMIR representa la culminació d’un dels projectes previstos pel Pla de Museus de Reus, que preveia dotar d’un equipament propi tot l’àmbit de treball de recerca i difusió relacionat amb els arxius històrics i creatius de fotografia, que en els darrers anys ha estat una realitat gràcies a la col·laboració entre l’Agrupació Fotogràfica de Reus i l’Ajuntament.

El nou centre disposa d’una planta baixa bàsicament per a accés del públic. S’hi pot trobar la recepció i un gran espai d’exposicions compartimentat en diferents sales que envolten tota la planta. En aquesta mateixa planta baixa s’hi pot trobar un punt de consulta des del qual es podrà tenir accés als fons de què disposa el CIMIR.

La planta primera està dedicada a serveis de treball, com ara digitalització documentació, així com als despatxos i magatzems on es preserven els fons. En el cas dels fons de fotografia, hi ha fons de fotografia positivada en paper, diapositives, negatius i negatius en plaques de vidre.

Les imatges una vegada digitalitzades són incorporades a la base de dades informatitzada on els documentalistes incorporen les dades necessàries per a la seva correcta documentació i catalogació. Els originals s’incorporen als magatzems sota condicions òptimes de conservació. Pel que fa a la Cinemateca, des de l’any 2007 s’han aconseguit recuperar 2500 films i contínua la tasca de recollida de pel·lícules i material documental. Els equips de treball permeten fer conversions de diferents formats (com ara el VHS) a d’altres de més qualitat, com ara el DVD. Encara a la segona planta, s’hi pot trobar una sala d’actes per a conferències, apte per a unes 50 persones, equipada amb un videoprojector i una pantalla. La planta superior és l’espai destinat a laboratoris i tallers. Es disposa de tres laboratoris equipats per poder-hi treballar seguint les tècniques tradicionals de revelat i positivat de fotografia. El taller disposa de diferents taules i pot acollir unes trenta persones per a fer-hi activitats diverses de formació. A més a més també si troba una biblioteca especialitzada en imatge que recull en prop més de 500 volums valuosa informació sobre tècniques antigues de revelat. La biblioteca constantment ingressa nous exemplars, catàlegs, revistes i publicacions diverses que parlen sobre fotografia i també sobre imatge en moviment.

El CIMIR es troba en un antic mas de la ciutat, restaurat amb cura especialmente per acollir-hi el nou equipament. Seguint una línia de treball engegada fa anys per l’Ajuntament de Reus, s’ha rehabilitat l’antic ma antic mas familiar per ubicar-hi un servei públic i, al mateix temps, oferir un nou punt de dinamització cultural en una zona determinada de la ciutat. En aquest cas, es tracta del Mas Iglesias, una casa dissenyada per un arquitecte desconegut i construïda l’any 1870 . El CIMIR es troba al bell mig del que avui és el Parc de Mas Iglesias, en la zona que antigament eren els terrenys de conreu administrats des d’aquest mas. Es tracta d’una zona de Reus de recent creixement i en plena efervescència urbanística. El CIMIR es troba en una de les principals entrades a la ciutat, la plaça del Canal, tot just a la confluència de la carretera de Salou i de l’Avinguda de Marià Fortuny.

La tasca municipal de recuperació d’alguns dels antics masos i cases senyorials per a la ciutat, ha tingut una de les seves concrecions en el projecte del Centre de la Imatge Mas Iglesias. l’edifici conservava força elements d’interès patrimonial i la seva estructura es trobava encara en molt bon estat. La seva rehabilitación integral, dirigida per l’arquitecte Anton Pàmies, l’ha convertit en un edifici idoni per als serveis que l’equipament ofereix. El Mas Iglesias fou construït cap al 1870, propietat d’una rica família de comerciants, industrials i financers, els Iglesias Òdena, que explotaven agrícolament la finca. Amb aires d’estil neoclàssic, han estat diverses les intervencions realitzades durant més d’un segle. Unes postals editades el 1910 mostren diferents vistes dels magnífics jardins i caminals, avui desapareguts, i d’algunes estances del Mas, conegut familiarment com a Villa Biosca. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, fou requisat per les autoritats republicanes i convertit en un Institut de Reeducació d’Invàlids municipal. El 1951, fou adquirit per la família Llansó, de Barcelona, i posteriorment per la família reusenca Miarnau, la qual va mantenir els masovers fins als anys vuitanta. Amb el restabliment de la democràcia, el Pla General de la ciutat va classificar els terrenys com a sòl urbanitzable, els va adquirir l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya, i finalment l’Ajuntament de Reus.Image

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s