Museu de Valls. Ajuntament de Valls

El Museu de Valls és una institució creada l’any 1954 que conté una important col·lecció d’art català des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. El seu fons, format per més de 2.000 peces, acull obres d’art en diversos formats (pintura, escultura, dibuix, fotografia, vídeo, instal·lacions) i permet resseguir l’evolució de la creació artística des del realisme, de finals del segle XIX, fins a l’art conceptual, passant pel modernisme, el noucentisme, les avantguardes i els moviments renovadors de la postguerra, amb l’informalisme i l’abstracció.

A més del seu fons, el Museu té una programació d’exposicions temporals àmplia, on hi tenen cabuda mostres de diversa índole, que ajuden a entendre l’art català dels últims cent cinquanta anys.

El Museu està vinculat a la creació contemporània, a través de l’activitat de la Capella de Sant Roc, un espai dedicat als artistes emergents, des de l’any 1985. Aquest espai emblemàtic del Camp de Tarragona va ser creat i dirigit per Anton Gurí i Pere Isern. Posteriorment n’han estat comissaris Cèlia del Diego, Albert Martínez López-Amor i Joana Hurtado, i hi han exposat gairebé cent cinquanta artistes d’arreu dels Països Catalans.

Finalment el Museu porta la gestió tècnica de la Biennal d’Art de Valls / Premi Guasch-Coranty organitzada per la Fundació Ciutat de Valls•

 

Passeig dels Caputxins, 18

43800 Valls

 museu_valls_DSCN3236

Sala Portal del Pardo. Ajuntament del Vendrell

La Sala Portal del Pardo és una sala d’exposicions de titularitat municipal situada a la planta baixa d’un edifici del segle XVII adossat al Portal del Pardo, l’únic dels antics accessos de la muralla medieval que es conserva al Vendrell. Aquest immoble ha viscut diferents restauracions, l’última de les quals va ser l’any 2005.

Des del 1984, la Sala Portal del Pardo té com a objectiu prioritari promoure les arts visuals en qualsevol de les seves expressions, tant de creadors consagrats com de nous valors emergents. D’aquesta manera es volen posar a l’abast dels ciutadans totes les tendències i les sensacions que les diferents disciplines puguin aportar a la formació integral de les persones.

“El Vendrell. La Ceràmica” és un projecte que inclou la Biennal Internacional de Ceràmica, plataforma dedicada a la ceràmica creativa contemporània, amb una participació important de ceramistes d’arreu. Les mostres de la Biennal també s’exposen a la sala.

La Sala Portal del Pardo és també un espai on s’ofereixen altres activitats complementàries: presentacions de llibres, conferències i debats culturals, tot atenent la premissa de divulgació cultural i de trobada social•

Carrer Major, 20

43700 El Vendrell

 sala_porta_pardoP1010911

Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura és un dels espais més antics a portar a terme una línia d’actuació de foment de l’art contemporani i donar suport a les propostes més innovadores. L’any 1982 va apostar per la contemporaneïtat amb la creació d’un Consell assessor d’exposicions que basava la seva política a prestar atenció a les manifestacions més contemporànies.

Aquest canvi va ser degut a l’ambient cultural de l’època i a un grup de joves artistes emergents que intentaven projectar-se a Reus. El treball d’aquests artistes i comissaris (Abel Figueres, Aureli Ruiz, Albert Macaya, Salvador Juanpere, Joan Rom…) es va materialitzar amb successives programacions d’art contemporani que van ocupar l’emblemàtica Sala Fortuny diversos anys, fins a l’arribada del nou segle. L’any 2000 la gestió la van portar una nova generació d’artistes joves (Ester Ferrando, Sílvia Ferran…) que van planificar dos cursos consecutius a partir de l’estudi de les peculiaritats del context de l’espai expositiu i proposant-se quatre eixos vertebradors: el didactisme, la multidisciplinarietat, el dinamisme i la informació.

Fruit de tota aquesta activitat el Centre de Lectura ha anat incorporant un important fons d’art contemporani que es troba documentat i fitxat en la seva integritat i que dóna valor al naixement i la projecció de les darreres generacions d’artistes.

A partir de l’any 2011 s’han recuperat les programacions regulars d’art amb el “Cicle d’hivern d’art contemporani” i tota una sèrie d’accions plantejades amb la voluntat d’acollir i incentivar la creació visual. Les exposicions es continuen programant a la Sala Fortuny, però també en altres espais: en els darrers trenta anys els formats en els quals s’expressa l’art contemporani han evolucionat molt i ara es necessita molt més que una sala estàndard on penjar teles o fotografies, el moment actual ens porta a utilitzar de manera diferent tots els espais que s’adaptin als nous requeriments.

Pet tots aquests motius el Centre de Lectura ha volgut participar des del primer moment en aquest projecte comú que és “Breathing Time” per tal de contribuir a la proposta, que planteja una “relació més estreta entre els artistes del territori i el seu context local, establint vies de treball regulars amb els agents professionals dels espais i centres d’art del Camp de Tarragona i potenciant sinergies mútues vers uns públics receptors”•

Carrer Major, 15

43201 Reus

http://www.centrelectura.cat

Foto: Carles Fargas

centre_lectura_salafortuny_bona

Centre d’Art Cal Massó. Ajuntament de Reus

El Centre d’Art Cal Massó és un equipament inaugurat l’any 2007 i preparat per acollir les creacions en què la contemporaneïtat sigui el comú denominador. Pel que fa a continguts, Cal Massó, ha estat un espai obert a qualsevol disciplina artística. El seu disseny ha estat pensat per tal que pugui acollir des d’una exposició d’arts plàstiques fins a treballs lligats a les tècniques d’arts escèniques, passant per l’ús de les noves tecnologies, el vídeo, la música…

 

Un dels objectius d’aquesta activitat multidisciplinària ha estat afavorir el diàleg entre els creadors, més enllà de la tècnica o del llenguatge que utilitzin. Els treballs que s’han fet en aquest espai s’han mogut amb criteris de contemporaneïtat, en què l’experimentació, tant des del punt de vista tècnic com conceptual, ha estat un dels pilars.

 

D’altra banda, Cal Massó ha tingut dos objectius principals. En primer lloc, s’ha fet ressò d’aquells treballs creatius que s’han fet des de Reus i del seu entorn immediat. En aquest sentit, artistes plàstics, artistes multimèdia, videocreadors, músics… del nostre entorn geogràfic han trobat a Cal Massó les eines i l’espai idoni on presentar les seves creacions. També ha estat una plataforma per donar suport a noves generacions d’artistes i ha difós a la nostra ciutat tot allò que es mou en aquest camp més enllà del nostre entorn proper. En aquesta línia, Cal Massó ha estat un espai on els diferents festivals que s’han fet a la ciutat hi han presentat les seves propostes més experimentals•

Carrer Pròsper de Bofarull, 7

43202 Reus

Horaris:

De dimecres a divendres de 17 a 20 h
Dissabtes de 10 a 13 h i de 17 a les 20 h
Dilluns, dimarts i diumenges tancat
cal_masso

Ester Ferrando, Reus 1972

TOC, 2010
Nou peces de ferro, resina de poliester i sabó amb llum interior.
50 x 60 x 160 cm (cada peça)

El treball parteix de la reflexió sobre un ritual que fa molts anys que forma part de la meva rutina diària, el fet d’haver-me de rentar les mans abans d’anar a dormir i el nerviosisme que em suposa no fer-ho ja que m’impedeix d’agafar el son.Això em va portar a conèixer el que s’anomena TOC, Transtorn Obsessiu-Compulsiu. El Transtorn Obsessiu-Compulsiu es defineix com la presència d’obsessions i/o compulsions repetides i suficientment greus per causar un malestar intens i interferir a la vida quotidiana de la persona, és a dir, en el seu entorn laboral, en les seves relacions i activitats socials i a la seva rutina personal.* La instal.lació està formada per nou peces, unes piques de fibra de vidre que descansen sobre unes bases de ferro amb llum interior. Les obres estan disposades a l’espai d’una manera ordenada. En cada peça hi trobarem una pastilla de sabó gastada per l’ús. Cada sabó és l’empremta d’un drama personal amb nom i cognoms. Per poder obtenir aquestes pastilles de sabó he contat amb la col.laboració de la psiquiatra Belen Pardo, ella és l’única persona que sap l’origen de cada pastilla. En cap moment he volgut conèixer als afectats i menys interferir en el seu tractament. L’espectador trobarà a la sala un qüestionari que ajuda a la detecció del TOC i determina si és necessari recòrrer a un especialista. Cal destacar que només una avaluació exhaustiva feta per un psiquiatra pot fer el diagnòstic. El fet de contestar el qüestionari és una opció personal i no cal deixar constància del resultat obtingut.L’element d’interacció amb el públic es produeix amb la possibilitat d’escriure els seus rituals obsessius (siguin o no TOC) i deixar-los en una bústia. Una vegada finalitzada l’exposició s’obrirà la bústia i el contingut es podrà consultar a la página: http://www.esterferrando.cat/

*Definició de la Asociación de Transtorno Obsesivo-Compulsivo.
Web: http:// http://www.asociaciontoc.org

H7ncNSfgKVqk8yn2qFVMTjsl90dHLeGDKgVYT_HRrb0

Quim Packard, Reus 1985

Quim Packard utilitza el dibuix en molt dels seus projectes. A vegades com a formalització final o simplement com a complement del projecte (fanzine, còmics,etc…). Li interessa el dibuix per poder fer sàtira política i social. Utilitza referents del còmic underground, del món de la música, dels vídeo jocs i de la ciència ficció i fantasia per proposar altres possibles mons i constel·lacions de idees.

 5WSmRoDb2EpVr8szCw2Bntkx8u-PPgx-2MNlRaTsglk atzTba74HB3cENFz4fcmZicZGFvjeLkdkBaQLVgJ83Q Cp5SEWJFVTpq5PRlCm1XxacMQp8NMcynPlhaadMyPOs quim

Patrícia Carles, Barcelona 1975

Aquí no ancoraré, 2013

La instal·lació “aquí no ancoraré” és una mena de retaule fet amb citacions escrites a mà sobre la paret i la projecció, també directament sobre la paret, d’una seqüència de la pel·lícula The Wizard of Oz (1939): es tracta de la seqüència en què la casa on viu la protagonista s’enlaira i marxa volant a causa d’un tornado. Les imatges del trànsit de Dorothy i la sèrie de citacions que es van repetint esdevenen, en conjunt, una mena de pregària interna -en forma de relat fragmentari- sobre la idea de no-arrelament i la lleugeresa de l’ésser.

Estic intentant, intentant, estic procurant entendre
Intervenció amb fotos, llapis i plastilina sobre les pàgines interiors de contes infantils.
Mides diverses.

L’acció d’intervenir sobre les pàgines d’aquests contes comporta practicar una mena de “traspàs de
mons” amb unes noves coordenades espai-temps: en els contes es fa present la unitat d’una realitat inesgotable; un present pur, un “sempre”.

kl4fRX1ANe4JP4NfVvyTL5VcYD4nMldFRATrU-40WvA

Mar Borrajo, Tarragona 1984

“Per descomptat que, quan les paraules s’escriuen, passen a formar part del món visual. Com la major part dels elements del món visual, esdevenen coses estàtiques i, com a tals, perden el dinamisme tan característic del món auditiu en general i de la paraula parlada en particular. Perden molt de l’element personal, en el sentit que la paraula escoltada ens ha estat dirigida, mentre que la paraula vista no ho ha estat, i la llegim o no, segons vulguem. Perden aquella ressonància emocional i èmfasis descrites, per exemple, per Monrad Krohn(…) I així, en general, les paraules, en fer-se visibles, passen a formar part d’un món de relativa indiferència pel qui les veu, un món en el qual la força màgica de la paraula ha estat abstreta.”

McLuhan, Marshall. La galaxia Gutenberg. Barcelona: Círculo de Lectores, 1998, p. 33.

M’interessa la capacitat expressiva del llenguatge escrit en totes les seves vessants: el significat d’allò que llegim, veiem i sentim. Busco recuperar aquesta força màgica de la paraula parlada mitjançant la plàstica.

De la cal·ligrafia em fascinen conceptes com la importància de l’ara i aquí: les lletres no es poden esborrar, així que, escriure’n una implica concentrar tota l’atenció en ella i, un cop traçada, es deixa enrere per pensar en la següent. Però mai perdent de vista que aquesta lletra formarà part d’una paraula, d’un pàrraf i d’una pàgina. I és aquesta inmediatesa i atenció una de les meves premisses principals alhora de treballar.

L’atzar també juga un paper clau en la majoria de les obres mitjançant el comportament de la tinta, que no sempre es pot predir amb exactitud.

3TNIndgPus5RxKZ-qIQjaPGzlTODlR8Ar7VDQSfBlHs 5zAFYgPAZkNhfcvPxLl4VlvM3MU85MGtxwtmZbZQblM

Gerard Cuartero, Barcelona 1979

Grayscale (2013)
Instal·lació
Llapisos 8B, 7B, 6B, 5B, 4B, 3B, 2B, B, HB, F, H, 2H, 3H, 4H, 5H, 6H, 7H, 8H, 9Hi 10H disposats en una escala.
Mides variables

Ultimament, estic treballant sobre els mecanismes que avalen el fet artístic i utilitzo els diferents instruments que participen en la producció d’una obra artística (des dels mateixos curriculums vitae, a les convocatòries, als materials utilitzats, etc.). Al Centre de Lectura havia preseto una instal.lació que combinnarà un espai pròpiament de l’edifici (les escales principals que van de la planta baixa al primer pis)  i un material ordinari que tant el pròpi Centre de Lectura com jo mateix utilitzem a diàri (el llapis). La instal.lació (el títol és Escala de grisos) consisteix en llapissos staedtler de diferents dureses situats a sota de cada graó. És una instal.lació amb la que busco eliminar l’artisticitat implicita en el llapis i treure’l fora de context.

Tiempo (2010-ongoing)
Instal·lació
Volum de paper requerit en convocatòries ordenat

A la Sala del Portal del Pardo, present una obra que encara no havia exposat mai, que consisteix en 12 piles de dinA4 blancs que corresponen una a cada mes de l’any, formant una espècie de gràfica en volum de totes les convocatòries d’un any).

Les dues peces tenen a veure amb els diferents mecanismes que intervenen en la pràctica artística (els llapissos i les convocatòries) però intentant fer evident la seva vessant més ordinaria.

BxDEWYzZ286wMPw0VuHynZtl1udNYo2dLoDRtIlJi3s Fo-ULEV2hPZfwfVETAt1AEPPvdR5i6zyOMb7-y1AMUE FrzKMvvqPq6-FZj1mxpDf6l9R1kOBl5GxdLsLDqMMQ8

Gerard Gil, Tarragona 1976

Miralls

Miralls és un collage realitzat amb fragments de pel·lícules lliures de drets que explora la relació entre els tòpics cinematogràfics i els mites de mort i salvació. Partint d’un grapat de pel·lícules de serie B, el curt posa de relleu els llocs comuns, les imatges arquetípiques que es repeteixen un cop rera un altre en els clixés cinematogràfics.

A nivell narratiu, l’objectiu de la peça és crear una continuitat a partir de molts personatges i actors diferents com si forméssin part d’una única història. Els rols de gènere, el monstre, la víctima, el salvador… es van desdibuixant poc a poc, en un cicle que es repeteix indefinidament fins que els propis personatges el trenquen.

Aquesta peça vol també reivindicar el collage i, per extensió, el found footage com a forma creativa legítima en un temps en el què les noves tecnologies obliguen a replantejar el concepte de drets d’autor.

Format: mixte (DV)
Durada: 21 min.
Any: 2006

Cossos celestials. (Gravitació. La lluna. Constel·lacions).

“Heavenly Bodies (Gravitation. The Moon. Constellations)” és el nom d’un vídeo científic realitzat als anys 20 amb fins divulgatius, en el qual s’expliquen alguns conceptes bàsics de física i astronomia. “Weg Zum Nachbarn” és un curtmetratge realitzat als anys seixanta per Lutz Mommartz en el que una noia fa l’amor amb el/la càmera.
Aquesta peça, de títol furtat, és una mica com la frase de Lautréamont “La trobada fortuita d’un paraigües i una màquina de cosir sobre la taula de dissecció”. Les dues peces esmentades transcorren en paral·lel donant-se nous sentits l’una a l’altra. D’una banda l’exploració científica i freda de l’espai còsmic; de l’altra, l’exploració íntima del cos i el sexe. Dues activitats contraposades que el romanticisme sempre ha tendit a portar cap a un mateix pla.

Format: mixte (DV)
Durada: 9 min.
Any: 2010

9VMq2xO83XeEFpubCUmMN6UQGpHYifXDhlu7JxB_8wk