Ester Ferrando, Reus 1972

TOC, 2010
Nou peces de ferro, resina de poliester i sabó amb llum interior.
50 x 60 x 160 cm (cada peça)

El treball parteix de la reflexió sobre un ritual que fa molts anys que forma part de la meva rutina diària, el fet d’haver-me de rentar les mans abans d’anar a dormir i el nerviosisme que em suposa no fer-ho ja que m’impedeix d’agafar el son.Això em va portar a conèixer el que s’anomena TOC, Transtorn Obsessiu-Compulsiu. El Transtorn Obsessiu-Compulsiu es defineix com la presència d’obsessions i/o compulsions repetides i suficientment greus per causar un malestar intens i interferir a la vida quotidiana de la persona, és a dir, en el seu entorn laboral, en les seves relacions i activitats socials i a la seva rutina personal.* La instal.lació està formada per nou peces, unes piques de fibra de vidre que descansen sobre unes bases de ferro amb llum interior. Les obres estan disposades a l’espai d’una manera ordenada. En cada peça hi trobarem una pastilla de sabó gastada per l’ús. Cada sabó és l’empremta d’un drama personal amb nom i cognoms. Per poder obtenir aquestes pastilles de sabó he contat amb la col.laboració de la psiquiatra Belen Pardo, ella és l’única persona que sap l’origen de cada pastilla. En cap moment he volgut conèixer als afectats i menys interferir en el seu tractament. L’espectador trobarà a la sala un qüestionari que ajuda a la detecció del TOC i determina si és necessari recòrrer a un especialista. Cal destacar que només una avaluació exhaustiva feta per un psiquiatra pot fer el diagnòstic. El fet de contestar el qüestionari és una opció personal i no cal deixar constància del resultat obtingut.L’element d’interacció amb el públic es produeix amb la possibilitat d’escriure els seus rituals obsessius (siguin o no TOC) i deixar-los en una bústia. Una vegada finalitzada l’exposició s’obrirà la bústia i el contingut es podrà consultar a la página: http://www.esterferrando.cat/

*Definició de la Asociación de Transtorno Obsesivo-Compulsivo.
Web: http:// http://www.asociaciontoc.org

H7ncNSfgKVqk8yn2qFVMTjsl90dHLeGDKgVYT_HRrb0

Anuncis

Quim Packard, Reus 1985

Quim Packard utilitza el dibuix en molt dels seus projectes. A vegades com a formalització final o simplement com a complement del projecte (fanzine, còmics,etc…). Li interessa el dibuix per poder fer sàtira política i social. Utilitza referents del còmic underground, del món de la música, dels vídeo jocs i de la ciència ficció i fantasia per proposar altres possibles mons i constel·lacions de idees.

 5WSmRoDb2EpVr8szCw2Bntkx8u-PPgx-2MNlRaTsglk atzTba74HB3cENFz4fcmZicZGFvjeLkdkBaQLVgJ83Q Cp5SEWJFVTpq5PRlCm1XxacMQp8NMcynPlhaadMyPOs quim

Patrícia Carles, Barcelona 1975

Aquí no ancoraré, 2013

La instal·lació “aquí no ancoraré” és una mena de retaule fet amb citacions escrites a mà sobre la paret i la projecció, també directament sobre la paret, d’una seqüència de la pel·lícula The Wizard of Oz (1939): es tracta de la seqüència en què la casa on viu la protagonista s’enlaira i marxa volant a causa d’un tornado. Les imatges del trànsit de Dorothy i la sèrie de citacions que es van repetint esdevenen, en conjunt, una mena de pregària interna -en forma de relat fragmentari- sobre la idea de no-arrelament i la lleugeresa de l’ésser.

Estic intentant, intentant, estic procurant entendre
Intervenció amb fotos, llapis i plastilina sobre les pàgines interiors de contes infantils.
Mides diverses.

L’acció d’intervenir sobre les pàgines d’aquests contes comporta practicar una mena de “traspàs de
mons” amb unes noves coordenades espai-temps: en els contes es fa present la unitat d’una realitat inesgotable; un present pur, un “sempre”.

kl4fRX1ANe4JP4NfVvyTL5VcYD4nMldFRATrU-40WvA

Mar Borrajo, Tarragona 1984

“Per descomptat que, quan les paraules s’escriuen, passen a formar part del món visual. Com la major part dels elements del món visual, esdevenen coses estàtiques i, com a tals, perden el dinamisme tan característic del món auditiu en general i de la paraula parlada en particular. Perden molt de l’element personal, en el sentit que la paraula escoltada ens ha estat dirigida, mentre que la paraula vista no ho ha estat, i la llegim o no, segons vulguem. Perden aquella ressonància emocional i èmfasis descrites, per exemple, per Monrad Krohn(…) I així, en general, les paraules, en fer-se visibles, passen a formar part d’un món de relativa indiferència pel qui les veu, un món en el qual la força màgica de la paraula ha estat abstreta.”

McLuhan, Marshall. La galaxia Gutenberg. Barcelona: Círculo de Lectores, 1998, p. 33.

M’interessa la capacitat expressiva del llenguatge escrit en totes les seves vessants: el significat d’allò que llegim, veiem i sentim. Busco recuperar aquesta força màgica de la paraula parlada mitjançant la plàstica.

De la cal·ligrafia em fascinen conceptes com la importància de l’ara i aquí: les lletres no es poden esborrar, així que, escriure’n una implica concentrar tota l’atenció en ella i, un cop traçada, es deixa enrere per pensar en la següent. Però mai perdent de vista que aquesta lletra formarà part d’una paraula, d’un pàrraf i d’una pàgina. I és aquesta inmediatesa i atenció una de les meves premisses principals alhora de treballar.

L’atzar també juga un paper clau en la majoria de les obres mitjançant el comportament de la tinta, que no sempre es pot predir amb exactitud.

3TNIndgPus5RxKZ-qIQjaPGzlTODlR8Ar7VDQSfBlHs 5zAFYgPAZkNhfcvPxLl4VlvM3MU85MGtxwtmZbZQblM

Gerard Cuartero, Barcelona 1979

Grayscale (2013)
Instal·lació
Llapisos 8B, 7B, 6B, 5B, 4B, 3B, 2B, B, HB, F, H, 2H, 3H, 4H, 5H, 6H, 7H, 8H, 9Hi 10H disposats en una escala.
Mides variables

Ultimament, estic treballant sobre els mecanismes que avalen el fet artístic i utilitzo els diferents instruments que participen en la producció d’una obra artística (des dels mateixos curriculums vitae, a les convocatòries, als materials utilitzats, etc.). Al Centre de Lectura havia preseto una instal.lació que combinnarà un espai pròpiament de l’edifici (les escales principals que van de la planta baixa al primer pis)  i un material ordinari que tant el pròpi Centre de Lectura com jo mateix utilitzem a diàri (el llapis). La instal.lació (el títol és Escala de grisos) consisteix en llapissos staedtler de diferents dureses situats a sota de cada graó. És una instal.lació amb la que busco eliminar l’artisticitat implicita en el llapis i treure’l fora de context.

Tiempo (2010-ongoing)
Instal·lació
Volum de paper requerit en convocatòries ordenat

A la Sala del Portal del Pardo, present una obra que encara no havia exposat mai, que consisteix en 12 piles de dinA4 blancs que corresponen una a cada mes de l’any, formant una espècie de gràfica en volum de totes les convocatòries d’un any).

Les dues peces tenen a veure amb els diferents mecanismes que intervenen en la pràctica artística (els llapissos i les convocatòries) però intentant fer evident la seva vessant més ordinaria.

BxDEWYzZ286wMPw0VuHynZtl1udNYo2dLoDRtIlJi3s Fo-ULEV2hPZfwfVETAt1AEPPvdR5i6zyOMb7-y1AMUE FrzKMvvqPq6-FZj1mxpDf6l9R1kOBl5GxdLsLDqMMQ8

Gerard Gil, Tarragona 1976

Miralls

Miralls és un collage realitzat amb fragments de pel·lícules lliures de drets que explora la relació entre els tòpics cinematogràfics i els mites de mort i salvació. Partint d’un grapat de pel·lícules de serie B, el curt posa de relleu els llocs comuns, les imatges arquetípiques que es repeteixen un cop rera un altre en els clixés cinematogràfics.

A nivell narratiu, l’objectiu de la peça és crear una continuitat a partir de molts personatges i actors diferents com si forméssin part d’una única història. Els rols de gènere, el monstre, la víctima, el salvador… es van desdibuixant poc a poc, en un cicle que es repeteix indefinidament fins que els propis personatges el trenquen.

Aquesta peça vol també reivindicar el collage i, per extensió, el found footage com a forma creativa legítima en un temps en el què les noves tecnologies obliguen a replantejar el concepte de drets d’autor.

Format: mixte (DV)
Durada: 21 min.
Any: 2006

Cossos celestials. (Gravitació. La lluna. Constel·lacions).

“Heavenly Bodies (Gravitation. The Moon. Constellations)” és el nom d’un vídeo científic realitzat als anys 20 amb fins divulgatius, en el qual s’expliquen alguns conceptes bàsics de física i astronomia. “Weg Zum Nachbarn” és un curtmetratge realitzat als anys seixanta per Lutz Mommartz en el que una noia fa l’amor amb el/la càmera.
Aquesta peça, de títol furtat, és una mica com la frase de Lautréamont “La trobada fortuita d’un paraigües i una màquina de cosir sobre la taula de dissecció”. Les dues peces esmentades transcorren en paral·lel donant-se nous sentits l’una a l’altra. D’una banda l’exploració científica i freda de l’espai còsmic; de l’altra, l’exploració íntima del cos i el sexe. Dues activitats contraposades que el romanticisme sempre ha tendit a portar cap a un mateix pla.

Format: mixte (DV)
Durada: 9 min.
Any: 2010

9VMq2xO83XeEFpubCUmMN6UQGpHYifXDhlu7JxB_8wk

 

Ariadna Parreu, Reus 1982

CRIPTICISMOLITERAL. Instal·lació, 2013.En 2011 habri el blog  cripticismoliteral.tumblr.com, Las imágenes proceden de fuentes muy diversas, cumplen con un gusto épico, absurdo, brutal o bello. A partir de este se me pidió una interpretación, quería corporizar, hacer real la información, total, ocupar espacio, corporizar, hacer partícipe al cuerpo.Engendrar algo parecido a un barra de ejercicio, entre gimnasio, altar y podio de discoteca, entre puerta mágica, show de stripteasse y guillotina. Los tres poseen una intimidad colectiva para realizar una comunión entre uno mismo des de la carne hacía el éxtasis, viaje mental, consciente o no. Mezcla de la materia, lo sacro y el poder.

WHOLEHEARTEDLY. archivo sonoro digital. 2011Pep molaba, hasta que se le cayó el pelo y se le vio el cartón… Su “seny”, saber estar y moderación articulan un neo-héroe catalán sereno y arrogante por mudez. Una imagen construida des de las cenizas expiatorias -como el Ave Fénix- para construir un líder real y místico.Shakespeare es también una figura sacra en el imaginario inglés, pero con una sombra larga por el caso Marlowe… Establecí paralelismo con parte del discurso de Guardiola y la marca poética de Shakespeare.

kdbwaY9S9BovwyeD4DEbYrbCoUv51X3A-XYoz1RcICY,O8IKq8OAkv2NBQOJVqHR5EnFafxQ0u7ZXXLWVtOGYXs nGvHb1_nIibY2CxT2P87K7457dPHVEX5TDQvlnSEXSw